Un dels temes avui dia més discutit sobre la guerra civil espanyola va ser el paper dels anarquistes durant el conflicte, i especialment a Catalunya. Van ser els protagonistes de la revolució i de la revolta popular del 18 de juliol, però també se'ls va acusar de la repressió indiscriminada i de desordres a la reraguarda. Enemics del feixisme i també del comunisme, gent del poble i intelectuals, generosos i partidistes. El seu destí va ser en tot cas molt tràgic. Van ser víctimes o culpables de la situació de la república espanyola? Van ser responsables de la victòria o de la derrota? Hi ha molt per saber i molt més per discutir.
2 comentarios:
Bones!
Jo crec que la parcialitat de la informació rebuda pel poble tan llavors (durant el règim es classificava als anarquistes com a simples vàndals terroristes)com ara ha creat realment aquesta opinió general que no crec per res correcta, sumada als prejudicis que la gent acostuma a tenir, tristament, en contra de l'anarquia.
I, per altra banda, també molt tristament, els actes exageradament radicals d'assassinats indiscriminats que van dur a terme els grups més extremistes, per res excusables, que no feien res més que posar-los en la mateixa posició que contra els que lluitaven (segons el meu punt de vista implantar unes idees mitjançant el terror és opressió s'enfoqui des d'on s'enfoqui) només servien d'arguments fàcils per aquells que ja s'hi oposaven des d'un principi.
I pel que fa a la suposada desorganització que hi havia en els grups anarquistes considero que no era real, que aquestes insinuacions no són res més que una altra estrategia política per desacreditar l'anarquia i confondre el concepte anarquia amb el de caos, cosa que és obviament errada. El que sí que suposo que eren desorganitzades eren les relacions entre els diversos grups rojos, a conseqüència segurament de les diferències tan notables entre aquests.
Bé, en conclusió dir que per res crec que els anarquistes fossin els culpables de la derrota dels rojos, i que la seva lluita era clatrament legítima.
No sé si s'entén massa el que he intentat explicar...
Siau..
Núria Montes
PD El dia 20 de novembre del 36 mor Durruti després de ser ferit mortalment al front de Madrid...
Doncs, s'entén molt i molt bé. És la teva opinió i l'has expressada impecablement. Ara caldria trobar fets històrics que ens permetin validar-la, o no. Hi ha molta informació a la xarxa, al cinema i a qualsevol publicació sobre el tema. Dos termes clau per la recerca, un a favor i un en contra de la teva tesi:
"col.lectivitzacions" i "fets de La Fatarella". A veure què trobes. Jo faré més recerca per la meva banda.
Salut!
Publicar un comentario